De la visita del Sant Pare, se n’ha fet un gra massa i tots en tenim part de culpa. Sóc cristiana catòlica poc activa i la pompa vaticana no m’agrada, però considero que l’Església no és aquest ritual antic amb totes les reminiscències de l’edat mitja que vàrem veure per TV, l’Església principalment som tots nosaltres, el poble que segueix el missatge de Crist.
De la visita del Papa, no m’han agradat les mides de seguretat tant extremes que s’han dut a terme per les incomoditats causades als ciutadans. Tampoc m’ha agradat la imatge d’unes monges netejant l’altar, no va ser la més encertada ni va haver d’altres però, la més visual va ser aquesta, a la dona una vegada més, la jerarquia eclesiàstica no va trobar-li el lloc adient. Tampoc m’ha agradat l’actitud d’alguns polítics que no han estat a la alçada del paper que els corresponia per el càrrec que tenen, nosaltres el poble que els vam escollir democràticament, hem estat molt mal representats, uns no hi eren i d’altres millor que no hi haguessin anat, incloc en aquest apartat alguna autoritat eclesiàstica i tot. Tampoc m’ha agradat la imatge d’un grup de persones intransigents i intolerants, “petonajant-se” al mig del carrer en una actitud més pròpia d’un carnaval que del col·lectiu que deien defensar, afortunadament aquest col·lectiu no és va sentir identificat ni representat per la pallassada que van escenificar uns quans. Tampoc m’han agradat petites coses, vull creure que de poca rellevància i que potser es el meu sentit crític el que me les fa veure millorables.
Tot ha valgut la pena els encerts i els desencerts, la imatge que el món sencer a rebut de Barcelona, Gaudí i la Sagrada Família, ha estat d’una bellesa i una sensibilitat tant gran, que com a catalana em sento una vegada més orgullosa del País del qual en sóc filla. Catalunya i els catalans som així, seny i rauxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario