El meu País és petit i passen massa coses per lo petit que és, son situacions d’una dimensió que supera la resistència de la gent i al final no serà estrany que acabem tots mig neuròtics. Sense cap ordre de prioritats perquè algunes ja fa temps que cuegen i jo no tinc preferències sinó tal com raja: La crisi econòmica..., l’atur..., la sentencia del Tribunal Constitucional..., la manifestació del 10 de juliol..., les vagues amb que els sindicats ens obsequien sovint.... la RENFE i els transports públics que no funcionen be... la mala gestió de les tempestes d’aigua o de neu... la sequera... la campanya electoral de les Autonòmiques..., la visita del Papa..., el partit del Barça-Madrid..., els atacs crònics sobre la llengua... Suportar i/o patir-ho tot alhora aquestes situacions tant conflictives, en poc temps i sobreposades una amb l’altre a més s’agreugen amb la poca simpatia per els catalans que tenen fora del nostre territori. Vivim amb sobresalts constants.
La historia demostra que els catalans som gent lluitadora, gent soferta amb més seny que rauxa però tot te un límit, i la nostre societat està arribant-hi. ¡Alerta! el País és massa petit per tantes batzegades.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario