VISCA EL BARÇA

Estic contenta, el Barça m’està donant moltes alegries, de les esportives no en vull parlar que també, sóc culé. Però les alegries em venen donades per el tarannà que està imposant en Josep Guardiola, en el vestidor i en el club. Ja se que no tot el mèrit es seu, una persona sola no podria fer-ho, el mèrit es de molts, de la gent que ha sabut posar al seu costat per caminar plegats cap un fi determinat . Encara que hi ha gent que els pot costar de creure, el Barça es més que un club de futbol i si barregen moltes emocions, unes estrictament esportives, però d’altres son socials i d’altres polítiques, es per això aquest Barça del 2009 desperta tanta passió a joves i grans, cada un el fa seu, segons la seva estima. En un País normalitzat el Barça seria només un club esportiu en el nostre no ho pot ser, ni ho ha de ser i els directius i la gent que hi estan al front han de tenir clara la responsabilitat que tenen, no poden ser mercaders de l’esport com han estat algunes vegades, perquè representen quelcom més. Volem els millors èxits, però no a qualsevol preu, hi ha voltors que no han de tenir-hi mai cabuda en el club, ens agrada guanyar com tothom, però ens agrada més que ens estimin i això s’ensenya des de la Masia. En Guardiola fa el que fa, a part de la seva capacitat professional que ningú li pot discutir, perquè li van ensenyar a estimar el Barça.
Felicitem-nos culés que ara toca. !!!!
Ah!! Una petita recomanació, que algú alliçoni als jugadors per les celebracions i que els seus parlaments no ens avergonyeixin com en altres ocasions, que ho preparin una mica un “visca el Barça” amb el cor val més que segons quines arengues.