NO ES AIXÒ COMPANYS....

Hem tingut una setmana prou moguda per animar o desanimar segons sigui el tarannà de cadascú. Si vull ser sincera jo en contra de la meva voluntat que mes aviat es optimista, aquesta ultima setmana me arrenglerat amb els de la segona opció. No anem be. Que està passant?Finançament: una presa de pel i un perjudici per tots els catalans. Mossos d’Esquadra: el desprestigi de la nostre policia no beneficia a ningú.Estudiants Universitaris: una majoria no sabien ni perquè protestaven, només coneixien una paraula Bolònia i els que si ho sabien perdien la credibilitat amb els arguments anacrònics que defensaven i en com els defensaven.Ensenyament: hi ha un garbuix entre privada i publica que no ens aclarim. Es podria esta d’acord amb uns i altres si l’objectiu fos el futur dels nostres fills, però amb la manera de fer-ho mes aviat sembla que cada col·lectiu vetlla pels seus interessos i privilegis. Parlament: picabaralles, grolleria i falta d’unitat per defensar com es la seva obligació, que per això els em votat, a Catalunya i la seva gent.
Tot això a casa nostre, però es que a fora, a l’Espanya “plural” la situació d’aquesta setmana també ha estat prou anòmala i ha fet mèrits mes que suficients per crear preocupació a la gent que a falta d’interessos partidistes només ens queda el raciocini País Basc: amb una aliança molt “exòtica” entre socialistes i PP.Kosovo: unes decisions gens oportunes que condicionen com es lògic les relacions internacionals a que aspira el Govern Zapatero. Ja se que es barrejar peres i préssecs, però per arribar aquí no calia arrossegar-se demanant una cadira a la reunió dels 27.Estats Units: posar en ridícul el començament d’una nova relació que no sabem on pot arribar, però que ha despertat esperança al mon sencer.Crisis econòmica:, manifestacions d’aturats i d’empresaris, enfrontament amb la banca, mesures que tindrien d’arribar i no arriben. Dona la sensació que el govern va improvisant sobre la marxa volen acontentar a tothom i així aconseguir no fer-ho amb ningú.Massa coses en un espai de temps tan curt, per poguer-ho pair, em sembla que “no es això, companys, no es això”....
Publicado por M.Teresa de Blas en 3:36