Mares/Avies

Vaig fer el propòsit d’escriure sovint en el blog, però una cosa son els propòsits i una altre la disponibilitat de pogué fer-ho. Ens passa sovint a les avies, els demés sempre ocupen la nostre prioritat i acostumem a deixar per desprès coses que voldríem fer. Diuen que es una virtut que tenim les mares/avies (que faria la societat d’avui dia sense les mares/avies?) Jo no crec que sigui una virtut, mes aviat es una presa de pel el que passa a moltes dones de la meva generació, sense carrera universitària, sense recursos econòmics propis i amb total dedicació a la família perquè ens van educar així, vivint la vida a traves dels altres. Anem atrafegades i cansades, rondinem sempre perquè no estem d’acord en com ens eduquen els nostres nets, ni l’escola, ni la societat, ni la majoria de pares “moderns” i quan ens diuen que els temps han canviat ho acceptem amb resignació encara que no ens agradi i estem contentes de que ens necessitin i contribuïm a crear petits “monstres”, egoistes, tirans i malcriats, però els estimem tant....Llàstima que la vida passa i els nostre temps no viscut mai el podrem recuperar.

...Acostumar-me a la presència del papa a casa no m’ha costat gens , però a la mama si. Ella es una manaire i quan es vol justificar diu que si va tornar durant la guerra. Com que a la tieta Maria i a mi sempre ens està dient “Fes això”... “Fes allò”, quan va arribar el papa volia fer el mateix amb ell i els primers dies sempre discutien...