Vaig seguir amb atenció tot el debat per la investidura de Artur Mas com a President de la Generalitat i l’actitud de dos partits ER i SI que es proclamen independentistes i en el debat actuen igual que el PP i Ciutadans (dels que no malbarataré ni un segon per parlar-ne perquè no ve al cas), no m’ha semblat correcta.
Solidaritat Catalana no sap com s’ha de fer la feina en un Parlament, s’han confós de lloc. La independència l’han de treballar en les comissions del propi Parlament i al carrer, fent servir la seva condició de Diputats per explicar als ciutadans com ho pensen fer sense perjudicar-lo en el dia a dia immediat. Entrar en el debat d’investidura d’un candidat nacionalista amb exigències, 4 diputats i votar NO, no fa cap favor a la causa que diuen defensar, segons comentaris indignats de gent que veia amb simpatia aquest partit i han quedat desil·lusionats.
Un altre actitud que s’entén poc es la d’Esquerra Republicana que no te l’excusa de ser nou, aquest partit sap on és i on es defensen les diferent postures en un Parlament i dur damunt l’espatlla 7 anys de renuncies a moltes coses de la seva ideologia a canvi de cadires mes o menys confortables i ben situades. El NO a la investidura d’un candidat nacionalista ha estat un gest que els honora molt poc.
Ambdós partits polítics, han oblidat que l’abstenció era un vot digne per la causa que defensen i al mateix temps útil, aleshores la gent que els va votar, els mes radicals i els mes moderats segurament hagués entès més be aquest gest. Llàstima han perdut una oportunitat de saber estar, les formes també son importants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario